L’anomenada Cimera del Clima o Conferència de les Parts 29 (COP29) es va celebrar el novembre passat a Bakú, Azerbaidjan, una controvertida seu per a la considerada la més important cita política sobre el canvi climàtic del món.
En aquesta convenció anual líders governamentals, diplomàtics, científics especialitzats, representants del sector privat, així com activistes de la societat civil es van reunir una vegada més per fer front als reptes que l’escalfament global i la lluita contra el canvi climàtic plantegen per al futur del planeta .
Tenint com a objectiu limitar l’escalfament a 1,5ºC, d’aquesta cita s’esperaven també acords significatius per finançar la conversió global i assegurar així un futur sostenible. Tot i les dificultats, aquests són els punts més importants acordats a la trobada:
Punts claus de la COP29
El finançament: acord in extremis que aporta mitjans encara que no acontenta ningú
El finançament ha estat un dels temes clau, sinó el més important, d’aquesta cimera. Si l’anterior va ser recordada per ser “el principi de la fi de les energies fòssils”, aquesta havia d’assegurar els fons per aconseguir-ho. La fita més important per això ha estat la negociació del controvertit Nou Objectiu Quantitatiu Col·lectiu (NCQG), un fons comú destinat a mobilitzar els fons públics i privats necessària perquè els països en desenvolupament redueixin les seves emissions i puguin invertir en tecnologia sostenible.
La cimera va començar amb grans expectatives i s’ha tancat amb un consens in extremis que es va anunciar com un èxit, encara que també ha generat grans decepcions. El resultat són 300.000 milions de dòlars anuals per invertir fins al 2035, una gran xifra que triplica l’actual però que, tot i així, queda lluny del bilió de dòlars per al 2025 i 2,4 bilions anuals per al 2030 que esperaven els més ambiciosos, així com dels 500.000 milions que anhelaven moltes de les organitzacions ambientals assistents.
Els fons es destinaran a àrees clau com la transició cap a energies netes, infraestructures resilients al clima, pràctiques agrícoles sostenibles i suport a les comunitats afectades pels desastres naturals. Wopke Hoekstra, comissari de l’acció climàtica de la Unió Europea, defensava l’acord declarant: “Si la COP28 va ser l’inici del final dels combustibles fòssils, la COP29 serà recordada com una nova època per al finançament climàtic”.
Els seus detractors, no obstant, sostenen que la xifra és insuficient i condemna el planeta i els països més vulnerables.
El mercat de carboni uniforme: més mesures de control
Una altra fita del COP29 ha estat l’acord sobre un mercat de carboni uniforme, és a dir, un pacte per garantir que les reduccions d’emissions de carboni siguin reals i verificables. En aquest sentit, Bakú va servir per revisar l’article 6 de l’Acord de París, que regula la col·laboració entre països per reduir les emissions de manera eficient i que admet la compravenda de crèdits de carboni en funció dels seus esforços per evitar el canvi climàtic.
El compromís de la COP29 és procurar verificar i aclarir aquesta regulació per controlar de manera més estricta aquest comerç i salvaguardar els drets humans en la consecució del canvi.
Alguns avenços prometedors
Cal destacar tres iniciatives clau derivades de la Taula Rodona sobre l’Energia Verda celebrada a la mateixa convenció: el Compromís Global de Xarxes i Emmagatzematge d’Energia, que té com a objectiu implementar 1.500 GW de capacitat per al 2030, el Compromís d’Energia Verda, que promou corredors dedicats a les energies netes i, finalment, la Declaració sobre l’Hidrogen, orientada a augmentar la producció neta. Aquests acords són fonamentals per garantir una infraestructura energètica global capaç de suportar l’augment significatiu de la capacitat d’emmagatzematge que serà necessari, així com fomentar l’accés a l’energia assequible i sostenible.
Una altra fita important és l’anomenat Pla de Treball de Bakú, un acord que afecta els països més afectats per les inclemències del canvi climàtic i amb què a la COP29 es va establir com a prioritat ajudar-los a preparar-se i afrontar aquests canvis. Tot i això, encara que es va presentar el pla de treball, aquest va ser durament criticat per no incloure el límit d’1,5ºC ni l’eliminació progressiva de combustibles fòssils, un desafiament que serà clau a la COP30 de l’any que ve.
A Bakú es va renovar també el Programa de Treball de Lima sobre Gènere durant almenys una dècada més. Aquest programa prioritza la igualtat en les decisions climàtiques per assegurar que les veus femenines i també les dels joves siguin escoltades en la construcció de solucions sostenibles i globals
Finalment, la cita COP30 al Brasil l’any que ve es va perfilar com a vital per aconseguir els reptes que no es van poder abordar o concretar en aquesta edició.
Són especialment significatives les mesures per a la mitigació i l’adaptació climàtica, que continuen sent urgents i han de traduir-se en resultats tangibles, i que al Brasil se centraran en l’Amazònia, un dels pulmons més importants del planeta i punt clau per assegurar un futur global.
“El futur del planeta depèn de la nostra capacitat d’actuar junts”
Així doncs, la COP29 ha aconseguit avenços importants que seran crucials, però es va quedar molt curta en aspectes clau per al nostre futur immediat. L’acció global, coordinada, transparent i eficient és imprescindible per mitigar els danys del canvi climàtic i les solucions han de ser urgents, factibles i mesurables. En paraules d’António Guterres, Secretari General de les Nacions Unides, “El futur del planeta depèn de la nostra capacitat d’actuar plegats”.