Instal·lar plaques solars en un edifici de pisos s’ha convertit en un tema estrella a moltes juntes de veïns. L’encariment constant de la llum, la sensibilitat per la sostenibilitat i les ajudes públiques han fet que cada vegada més comunitats es plantegin aquesta opció. Però abans d’imaginar un terrat ple de panells que redueixen la factura elèctrica, sempre apareixen les mateixes preguntes: És legal? Qui ho ha de pagar? Es pot compartir l’energia?
La bona notícia és que, a diferència d’anys enrere, avui la resposta és clara i esperançadora: sí, es poden instal·lar plaques solars en una comunitat de propietaris, i és més senzill del que sembla. La normativa s’ha flexibilitzat, la tecnologia és madura i les opcions d’autoconsum col·lectiu han democratitzat l’accés a l’energia solar.
Què diu la llei? (i per què ara és molt més fàcil)
Un dels primers obstacles que apareix a la ment quan una comunitat es es planteja les plaques solars és el laberint legal. Però el cert és que la normativa actual ha posat una catifa vermella a l’autoconsum.
La Llei de Propietat Horitzontal és clara: les instal·lacions destinades a millorar l’eficiència energètica de l’edifici (com ara les plaques solars) es poden aprovar amb majoria simple a la junta. És a dir, n’hi ha prou amb que més del 50% dels propietaris presents votin a favor.
Aquesta flexibilitat té un objectiu clar: incentivar que més edificis s’apuntin a la transició energètica.
I què passa amb els veïns que no hi estan d’acord?
Aquells que no volen plaques no estan obligats a pagar, sempre que no vulguin beneficiar-se de la instal·lació. Si més endavant volen connectar-s’hi, hauran de contribuir amb la part que els correspongui.
Pel que fa a la normativa estatal, el Reial decret 244/2019 va obrir de bat a bat la porta a l’autoconsum col·lectiu. És a dir, que un únic sistema solar pugui alimentar diversos pisos, i que cadascun tingui el seu percentatge d’energia assignat.
Tot plegat significa que la legislació no només permet instal·lar plaques solars en comunitats, sinó que ho afavoreix clarament.
Quines opcions té una comunitat per instal·lar plaques solars?
Quan es parla d’autoconsum en edificis de pisos, no hi ha una única fórmula. De fet, n’hi ha diverses i cadascuna encaixa millor segons l’edifici, el consum i l’interès dels veïns.
El millor abans de plantejar costos i models és assessorar-se amb una ingenieria que ofereixi aconsellament gratuit. Serenovables és la companyia estrella a Catalunya, i pot ajudar molt a discernir entre models I aventatges:
Autoconsum col·lectiu: l’opció estrella
És el model més comú. La comunitat instal·la plaques al terrat i l’energia generada es reparteix entre els veïns que vulguin participar.
Cada veí rep un percentatge fix d’electricitat solar i el seu comptador digital s’encarrega de reflectir-ho a la factura. La resta, si n’hi ha, s’aboca a la xarxa i es compensa econòmicament.
Aquest sistema permet que cada propietari mantingui el seu contracte individual amb la comercialitzadora.
Autoconsum per a serveis comuns
Si la comunitat no vol complicar-se o si només alguns veïns estan interessats en utilitzar l’energia solar en els seus pisos, sempre hi ha l’opció d’utilitzar-la només per reduir les despeses comunes:
- Ascensor
- Enllumenat de l’escala
- Garatge
- Bombes d’aigua
- Zones comunitàries
Aquesta instal·lació, tot i ser més simple, acostuma a generar un estalvi molt significatiu i beneficia a tots.
Sistema mixt: part per a la comunitat, part per als veïns
Una fórmula que guanya adeptes: una part de la producció cobreix les despeses comunes i la resta es reparteix entre els veïns participants.
Instal·lació individual d’un veí
Sí, un únic propietari pot instal·lar plaques per a ús privat al terrat comunitari. Però cal permís de la comunitat, ja que l’espai és comú. Això sí: la instal·lació ha de ser reversible i no pot impedir futurs projectes comunitaris.
Com s’aprova a la junta de veïns?
Aquest punt és el que genera més dubtes, i sovint és el que frena la decisió. Però un cop entès, tot és molt més senzill.
Majoría simple: la clau
Per aprovar una instal·lació solar (ja sigui comunitària o per a un grup de veïns), n’hi ha prou amb:
El vot favorable de més de la meitat dels propietaris presents a la junta.
No cal unanimitat, ni dues terceres parts, ni arguments extraordinaris. La llei és clara perquè vol evitar que petites minories bloquegin projectes que tenen un benefici col·lectiu evident.
Qui ho paga?
- Els veïns que hi voten a favor o s’hi adherixen voluntàriament.
- Els que voten en contra no paguen, però tampoc es poden beneficiar de l’energia fins que contribueixin a la instal·lació.
- Si és per a serveis comuns, tots els propietaris assumeixen el cost (com qualsevol altra millora comunitària).
Quin és el cost i com es reparteix?
Una instal·lació solar per a una comunitat pot anar des de pocs milers fins a desenes de milers d’euros, segons la potència, el nombre de participants i la tipologia d’edifici.
El repartiment normalment es fa de tres maneres:
- A parts iguals entre els veïns participants.
- En funció del percentatge d’energia assignat a cada pis.
- Segons el coeficient de propietat, si es considera més equitatiu.
Quan l’energia és només per a serveis comuns, el cost és comunitari i es paga com qualsevol derrama.
Una alternativa poc coneguda però cada vegada més habitual és el finançament amb quotes mensuals, que permet instal·lar el sistema sense haver de fer una aportació elevada inicial. En molts casos, la quota és més baixa que l’estalvi que es genera, de manera que la comunitat no nota la despesa.
Com es reparteix l’energia?
La distribució de la producció solar es fixa abans de legalitzar la instal·lació. És un document que tots els veïns participants signen i que després passa a ser oficial.
Les fórmules més habituals són:
Repartiment estàtic
És el sistema més senzill i el que més s’utilitza. Cada veí té assignat un percentatge fix, que no canvia en el temps.
Repartiment dinàmic
Permet ajustar el repartiment en funció de l’hora, el consum real o altres variables. És més flexible, però requereix equips addicionals i programari de gestió.
Compensació d’excedents
Quan les plaques produeixen més energia de la que consumeixen els veïns participants, aquesta electricitat s’aboca a la xarxa. La comercialitzadora compensa aquest excedent a la factura del mes següent.
Això ajuda a amortitzar més ràpid la instal·lació.
Per què val la pena fer el pas? Els avantatges reals
Les plaques solars no són només una moda. La seva expansió respon a beneficis tangibles i demostrats.
Estalvi econòmic
En una instal·lació col·lectiva, els veïns poden reduir entre un 40% i un 60% el consum elèctric de la comercialitzadora.
Els serveis comuns, com l’ascensor o el garatge, poden reduir les seves despeses fins a un 70%.
Revalorització de l’edifici
Un edifici que genera part de la seva pròpia energia té una millor qualificació energètica, i això es tradueix en un valor afegit en cas de venda o lloguer.
Sostenibilitat real
No és només una etiqueta ecològica. La instal·lació solar redueix les emissions de CO₂ i ajuda a disminuir la dependència d’energies procedents de combustibles fòssils.
Resistència davant la pujada de preus
En un context d’oscil·lacions constants del mercat elèctric, generar la pròpia energia aporta estabilitat i previsibilitat.
Subvencions i ajudes
Moltes comunitats poden accedir a:
- Subvencions europees Next Generation
- Bonificacions de l’IBI (en municipis que ho contemplen)
- Deduccions fiscals per millores energètiques
Tot plegat pot reduir el cost final fins a un 30% o més.
Quins inconvenients pot tenir?
Tot i els grans avantatges, hi ha alguns factors que cal tenir en compte abans de decidir-se.
Espai disponible al terrat
No tots els edificis tenen un terrat suficient per a una instal·lació gran. A vegades cal prioritzar certs veïns o instal·lar una potència inferior a la desitjada.
Ombres i orientació
El rendiment de les plaques depèn de la seva orientació i de les ombres que poden projectar edificis propers, xemeneies o elements estructurals.
Acord entre veïns
Tot i que jurídicament és senzill, arribar a un consens pràctic no sempre ho és tant. Cal explicar bé els avantatges i resoldre dubtes per evitar friccions.
Gestió i tràmits
És important escollir una empresa que faci tots els tràmits: memòria tècnica, legalització, comunicació amb la distribuïdora, etc. Empreses com Serenovables poden assessorar des del moment 0 fins a l’assistència postvenda.
Com es posa en marxa? La guia en 6 passos
- Estudi previ
Una empresa especialitzada visita el terrat, avalua l’estructura, calcula la potència necessària i prepara un pressupost i un estudi d’estalvi. Pots demanar aquest pas gratuït clicant aquí.
- Presentació a la junta
Amb el pressupost a la mà, s’inclou el punt a l’ordre del dia i es vota.
- Definició dels participants
Es decideix:
- quins veïns participaran
- quin percentatge d’energia rebrà cadascú
- com es repartiran els costos
- Acord formalitzat
És recomanable redactar un acord intern amb tots els detalls: manteniment, repartiments, normes d’incorporació futura, etc.
- Instal·lació i legalització
L’empresa col·loca les plaques i realitza els tràmits administratius per connectar-les a la xarxa i legalitzar l’autoconsum.
- Control i seguiment
Amb una aplicació o plataforma web, els veïns poden veure la producció en temps real i comprovar l’estalvi mensual.
Les preguntes més habituals
Com s’aprova a la junta de veïns?
De nou, aquest punt és el que genera més dubtes, i sovint és el que frena la decisió però un cop entès, tot és molt senzill.
Tal com s’explica anteriorment, per acceptar la instal·lació, primer s’ha de posar un punt a l’ordre del dia de la reunió comunitària on es tracti el tema. S’explica la instal·lació i es vota. Si el 50%+1 dels assistents vota que endavant, s’aprova. Hi ha empreses com Serenovables que s’ofereixen per anar a les reunions per explicar la instal·lació, el procés i les avantatges als veïns. Aquestes empreses ajuden també a tramitar les subvencions i ajudes, que actualment bonifiquen l’IBI segons municipi (a Barcelona és 50% durant 3 anys per a cada veí) i la deducció del IRPF fins al 31 de desembre del 2025.
Finalment, Serenovables ajuda en la legalització i l’assistència en la postvenda… tot claus en mà.
Si un veí ven el pis, perd el seu dret a l’autoconsum?
No. El dret queda vinculat al pis, no al propietari.
I si un veí vol afegir-se més tard?
Pot fer-ho, sempre que assumeixi la part proporcional del cost.
Fa falta perforar el terrat?
La majoria de sistemes s’instal·len amb pesos o ancoratges que no malmeten la impermeabilització.
És obligatori instal·lar bateries?
No. Les bateries són opcionals i encareixen el projecte, encara que puguin augmentar l’autoconsum.
Fa falta permís municipal?
Depèn del municipi. A molts llocs n’hi ha prou amb una comunicació prèvia.
Per tant, les plaques son una bona opció: rentable, senzilla i pràctica
Instal·lar plaques solars en una comunitat de propietaris és perfectament possible, legal i rendible. La normativa ho facilita, la tecnologia ho simplifica i les subvencions ho fan més econòmic.
És una inversió que estalvia diners, millora el confort, revaloritza l’edifici i contribueix a un model energètic més sostenible. Les comunitats que ja ho han fet coincideixen en una idea: l’únic que lamenten és no haver-ho fet abans.
Si una comunitat està valorant l’opció, el millor és demanar un estudi gratuït a una empresa fiable i posar números sobre la taula. En molts casos, la decisió es pren sola quan es veu l’estalvi real.