CATL signa nous acords per desplegar bateries de ion-sodi a Europa. T’expliquem què són, els seus avantatges davant del liti i per què són importants.
CATL continua expandint les bateries de sodi a Europa
La cursa per trobar alternatives a les bateries d’ion-liti acaba de fer un nou pas a Europa. CATL , un dels principals fabricants mundials de bateries, està impulsant el desplegament de la seva tecnologia d’ ion-sodi mitjançant nous acords destinats principalment a l’emmagatzematge estacionari d’energia.
El moviment és especialment rellevant perquè demostra que les bateries de sodi estan passant progressivament de la fase de desenvolupament tecnològic a la de projectes comercials de gran escala .
El juliol del 2026, CATL va anunciar un acord amb l’empresa europea Solarpro per desplegar 2 GWh de sistemes d’emmagatzematge basats en bateries d’ió-sodi a Europa Central i Oriental. Segons CATL, les dues companyies pretenen engegar el primer projecte d’emmagatzematge energètic d’ion-sodi a gran escala d’aquesta regió.
L’acord arriba pocs dies després que CATL i Alfen anunciessin una col·laboració per desplegar 5 GWh més de sistemes d’emmagatzematge amb bateries de sodi a Europa , amb l’inici del desplegament previst a partir del 2027.
Però què tenen realment d’especial aquestes bateries? Poden substituir el liti? I per què CATL hi està apostant precisament ara?
Per entendre-ho, primer cal conèixer com funcionen les bateries que utilitzem actualment.
Què és una bateria de liti?
Les bateries recarregables que trobem a cotxes elèctrics, telèfons mòbils, ordinadors i sistemes d’emmagatzematge energètic utilitzen majoritàriament tecnologia basada en ions de liti .
Durant la càrrega i la descàrrega, els ions es desplacen entre els elèctrodes. Aquesta reacció electroquímica permet emmagatzemar energia i posteriorment recuperar-la en forma delectricitat.
Dins de les bateries de ion-liti hi ha diferents químiques. Dues de les més importants actualment són les bateries NMC , que utilitzen níquel, manganès i cobalt al càtode, i les bateries LFP , basades en liti-ferrofosfat.
Les LFP han guanyat molt de protagonisme perquè ofereixen una bona combinació de cost, seguretat i durabilitat.
Tot i això, totes les tecnologies basades en liti tenen alguna cosa en comú: depenen d’una cadena de subministrament on el liti té un paper fonamental.
I aquí és on entra el sodi.
Què són les bateries de ion-sodi?
Les bateries de ion-sodi funcionen mitjançant un principi electroquímic similar al de les bateries de ion-liti.
La diferència fonamental és a l’ió utilitzat.
En lloc de transportar ions de liti , aquestes bateries utilitzen ions de sodi (Na+) .
El sodi és un element molt abundant i està àmpliament distribuït pel planeta. De fet, les sals de sodi són extremadament comunes.
Això no significa automàticament que una bateria de sodi sigui més barata que una de liti en qualsevol situació. El cost final depèn de molts altres factors, com els materials emprats als elèctrodes, la fabricació, l’escala industrial i la pròpia configuració del sistema.
Però sí que hi ha un avantatge estratègic important: el sodi permet diversificar la dependència respecte a les matèries primeres associades al liti .
I per a una indústria que necessita fabricar bateries a una escala cada vegada més gran, disposar de diferents tecnologies pot ser un avantatge considerable.
Per què CATL està apostant pel sodi?
CATL no és un fabricant petit que estigui intentant trobar el seu lloc al mercat.
La companyia xinesa és un dels grans protagonistes mundials de la fabricació de bateries i treballa tant a bateries per a vehicles elèctrics com a sistemes d’emmagatzematge energètic.
La companyia assenyala que el 2025 va ocupar el primer lloc mundial en bateries per a vehicles elèctrics durant nou anys consecutius i també va liderar els lliuraments de bateries per a sistemes d’emmagatzematge energètic durant cinc anys consecutius.
Per això és especialment rellevant que CATL estigui desenvolupant una estratègia específica per a l’ion-sodi.
A l’abril de 2025 va presentar Naxtra , que CATL va qualificar com la primera bateria d’ion-sodi produïda en massa per a vehicles elèctrics. La companyia també ha desenvolupat aplicacions dʻaquesta química per a altres sectors.
Ara, l’emmagatzematge energètic està adquirint un protagonisme cada vegada més gran.
I és precisament en aquest sector on les característiques del sodi poden resultar especialment interessants.
Tenir Sodium: l’aposta de CATL per emmagatzemar electricitat
Una de les tecnologies més importants d’aquesta estratègia és Tener Sodium , un sistema d’emmagatzematge energètic basat en bateries d’ió-sodi.
No estem parlant duna bateria petita destinada a un telèfon mòbil.
Es tracta d’un sistema modular dissenyat per a grans instal·lacions capaces d’emmagatzemar quantitats enormes d’electricitat.
Segons les especificacions comunicades per CATL, cada mòdul supera els 30 MWh de capacitat i pesa menys de 42 tones. Amb 34 mòduls es pot assolir una capacitat total d’aproximadament 1 GWh .
Per entendre la magnitud d’aquestes xifres, només cal recordar que 1 GWh equival a 1.000 MWh.
Això permet utilitzar aquests sistemes juntament amb instal·lacions renovables, xarxes elèctriques i altres projectes que necessiten emmagatzemar grans quantitats delectricitat.
Un dels grans avantatges: la durada
Un dels aspectes més cridaners del Tener Sodium és la seva vida útil anunciada.
CATL afirma que el sistema pot assolir 15.000 cicles a 25 °C , amb una vida útil estimada d’entre 25 i 30 anys sota les seves condicions de referència.
Aquí convé fer un aclariment important.
Un “cicle” representa una seqüència equivalent a carregar i descarregar completament una bateria. En una instal·lació real, els cicles poden ser parcials, per la qual cosa no hem d’interpretar la xifra de 15.000 cicles com si tots els sistemes completessin exactament 15.000 càrregues i descàrregues completes abans de deixar de funcionar.
La durada real depèn de factors com:
- Temperatura.
- Profunditat de descàrrega.
- Potència utilitzada.
- Estratègia de gestió de la bateria.
- Condicions doperació.
- Degradació dels components.
Tot i així, una vida útil d’aquest nivell és especialment interessant per a l’emmagatzematge estacionari, on les bateries poden estar instal·lades durant dècades.
El comportament a baixes temperatures és un altre punt important
Les temperatures extremes són un dels reptes de qualsevol sistema demmagatzematge electroquímic.
CATL afirma que el Tener Sodium conserva més del 92 % de la seva capacitat a -20 °C i pot superar els 10.000 cicles a 45 °C sense necessitat d’aïllament addicional o refrigeració forçada sota les condicions especificades per la companyia.
Això pot ser especialment interessant per a determinades regions europees.
El rendiment a baixes temperatures és un dels aspectes que CATL també destaca en la seva estratègia de bateries de sodi per a vehicles elèctrics. La companyia ha assenyalat que Naxtra busca oferir un millor comportament en condicions de fred.
No obstant això, això no vol dir que les bateries de sodi siguin automàticament superiors a totes les bateries de liti en qualsevol situació.
Cada química té els seus avantatges i limitacions.
Bateries de sodi davant de bateries LFP
Una comparació senzilla ajuda a entendre-ho.
| Característica | Ion-sodi | LFP |
| Material principal de l’ió | Sodi | Liti |
| Densitat energètica | Generalment inferior | Generalment superior |
| Disponibilitat del recurs | Molt abundant | Més limitada |
| Tecnologia industrial | En expansió | Molt madura |
| Cost | Potencialment competitiu | Actualment molt competitiu |
| Emmagatzematge estacionari | Molt prometedor | Molt consolidat |
| Vehicle elèctric | En desenvolupament | Tecnologia àmpliament utilitzada |
| Rendiment en fred | Una de les àrees fortes del sodi | Depèn del disseny i gestió tèrmica |
| Vida útil | Pot ser molt elevada | També pot ser molt elevada |
Per tant, no sembla raonable plantejar el futur com una batalla en què una tecnologia haurà d’eliminar l’altra.
És molt més probable que convisquem amb diferents químiques de bateries adaptades a diferents necessitats .
Per què és tan important l’emmagatzematge energètic?
Aquí és probablement una de les claus per entendre el moviment de CATL.
L’energia solar i l’eòlica són fonts renovables, però la producció no sempre coincideix amb el moment en què necessitem consumir electricitat.
Un parc solar pot produir grans quantitats delectricitat durant les hores centrals del dia.
Però la demanda pot augmentar quan cau el sol.
Passa el mateix amb l’energia eòlica: hi pot haver moments de forta producció i d’altres en què el vent sigui insuficient.
Les bateries permeten solucionar parcialment aquest problema.
L’electricitat es pot emmagatzemar quan hi ha un excedent i recuperar-se posteriorment quan sigui necessària.
Això converteix l’emmagatzematge en una peça cada cop més important de la transició energètica.
I el mercat potencial és enorme.
CATL ha assenyalat que espera una adopció més àmplia de les bateries de sodi des del 2026 a àrees com l’emmagatzematge energètic, els vehicles de passatgers, els vehicles comercials i els sistemes d’intercanvi de bateries.
CATL ja està signant grans acords a Europa
L?expansió europea no es limita a l?acord amb Solarpro.
El 16 de juliol de 2026 , CATL i Alfen van anunciar una col·laboració per desplegar 5 GWh de sistemes d’emmagatzematge amb bateries d’ion-sodi a Europa .
Solament uns dies després, el 21 de juliol , CATL va anunciar l’acord de 2 GWh amb Solarpro per a Europa Central i Oriental.
Això significa que, en poc temps, CATL ha anunciat acords europeus que sumen 7 GWh d’emmagatzematge basat en aquesta tecnologia.
No vol dir que els 7 GWh estiguin ja instal·lats.
De fet, una de les qüestions importants és precisament el calendari.
CATL preveu començar les primeres entregues del Tener Sodium a la Xina el setembre del 2026, mentre que l’expansió internacional d’aquesta tecnologia està prevista posteriorment. L’acord amb Alfen contempla el desplegament europeu a partir del 2027.
Per tant, estem davant d’una tecnologia que entra en una nova etapa comercial, però que encara ha de demostrar el seu rendiment a gran escala durant anys de funcionament real.
Veurem bateries de sodi als cotxes elèctrics?
Probablement sí, i de fet CATL ja ha avançat en aquesta direcció.
La companyia va presentar Naxtra el 2025 com una bateria de ion-sodi destinada a vehicles elèctrics i ha anunciat aplicacions d’aquesta tecnologia per a diferents tipus de vehicles.
Tot i això, l’emmagatzematge estacionari pot ser un dels camps on el sodi tingui una implantació especialment ràpida.
Per què?
Perquè en una instal·lació fixa el pes i el volum de la bateria tenen una importància diferent de la que tenen en un automòbil.
Si una bateria pot oferir una llarga vida útil, bon comportament tèrmic, seguretat i un cost competitiu, pot resultar molt atractiva per emmagatzemar electricitat encara que tingui una densitat energètica inferior a algunes bateries de liti.
Això no vol dir que els cotxes elèctrics hagin d’abandonar el liti.
Això significa que el mercat podria evolucionar cap a una combinació de tecnologies.
Què opines de les bateries de sodi?
Creus que el ion-sodi acabarà sent una alternativa real al liti o simplement ocuparà un nínxol dins del mercat de bateries?
Si t’interessa l’evolució de les bateries, l’emmagatzematge energètic i el futur del cotxe elèctric, segueix el nostre bloc i subscriu-t’hi per rebre les properes novetats sobre tecnologia, mobilitat elèctrica i energia .