Després d’una investigació de més de vuit mesos, la Comissió Europea, el braç executiu de la Unió Europea, ha conclòs que les empreses que fabriquen cotxes elèctrics a la Xina es beneficien d’ajudes governamentals massives i això els permet oferir preus molt més competitius que els seus rivals amb fàbriques establertes al Vell Continent. Per aquest motiu, la Unió Europea ha decidit que aplicarà nous aranzels als vehicles elèctrics importats durant els pròxims cinc anys, procurant amb aquest “dret compensatori” protegir els seus propis fabricants d’automòbils dins de la Unió.
Els aranzels: percentatges i marques afectades
Encara que els percentatges de l’aranzel varien entre les diferents marques, aquests oscil·len entre el 17% i el 37,6% d’increment, una taxa que se suma al 10% que ja pagaven tots els models provinents de la Xina. La xifra depèn tant de les ajudes que reben els fabricants de l’Estat com de la col·laboració que aquests han tingut amb l’exhaustiu estudi i poden variar entre el 17,4% de BYD, el 19,9% de Geely o el 37,6% de SAIC.
Reaccions de les marques i la seva estratègia a Europa
Algunes marques del gegant oriental ja han anunciat que incrementaran els seus preus a Europa, sobretot tenint en compte que la intenció de la mesura és aplicar la penalització retroactivament des de la seva entrada en vigor.
Volvo, BMW i altres marques europees que fabriquen a la Xina ja han sol·licitat que no s’apliqui aquesta mesura als seus models i fins i tot es plantegen fabricar aquests vehicles a Europa per evitar aranzels.
Aquests aranzels ja han entrat en vigor i tindran una vigència de quatre mesos, període durant el qual la Unió haurà de prendre la seva decisió final sobre els imports definitius, que duraran almenys cinc anys. Perquè la mesura no sigui definitiva, hauria de ser bloquejada per més de la meitat dels països integrants (65%), cosa que sembla poc probable. Tot i així, Alemanya sembla voler liderar l’oposició als aranzels ja que considera que aquesta taxa pot ser contraproduent si la Xina reacciona amb una mesura similar per als models d’importació europeus.
Possibles represàlies de la Xina i sectors afectats
El contraatac de Pequín pot afectar altres productes més enllà de la indústria de l’automòbil i es considera probable que es materialitzi en propostes per penalitzar la importació de carn de porc, especialment espanyola i francesa.
L’Associació Alemanya de Fabricants (VDA) ha assenyalat que aquesta decisió arriba en un molt mal moment, ja que les vendes de vehicles elèctrics a Europa s’estan alentint i l’encariment dels models orientals pot desaccelerar tant les vendes d’estoc com les de la competència, alentint també la transformació del parc general d’automòbils en el seu procés cap a l’electrificació.
Actualment, els cotxes elèctrics xinesos representen un notable 8% del total a la Unió Europea, però la Comissió estima que poden fàcilment arribar a ser el 25% del total del mercat l’any vinent, especialment tenint en compte el ritme d’entrada de nous fabricants.
Marques com Dongfeng, Leapmotor, Zeekr o Avatr se sumen a les ja presents MG, Hongqi, Seres, BYD, Smart, Xpeng, HiPhi, Aiways, Omoda, Nio o Great Wall, tal com es va veure al saló alemany de Munic l’any passat. Per tant, la multiplicitat de marques resulta en una oferta molt més àmplia que la del Vell Continent, que sumada al fet que fabricar a la Xina resulta molt més econòmic, les ajudes estatals que reben les marques i el domini asiàtic de la part alta de la cadena de valor del cotxe elèctric (obtenció, extracció i refinament dels materials necessaris per a la producció de bateries), fa que els preus dels seus productes siguin més econòmics que els nord-americans i europeus.
Comparativa amb altres països: aranzels globals
Europa és, a més, un mercat molt cobejat pel país del drac, ja que les seves vendes a la pròpia Xina no creixen com s’esperava i l’arribada al mercat nord-americà està pràcticament descartada per la presència important d’aranzels, cosa que no sembla que canviï en un futur proper tenint en compte el resultat de les últimes eleccions celebrades. Ni Amèrica del Sud ni el sud-est asiàtic tenen la infraestructura de recàrrega ni el poder adquisitiu per resultar atractius per a la comercialització. Per tant, el Vell Continent és el principal objectiu del colós oriental i les seves marques.
La Comissió Europea no està sola en l’aplicació d’aquestes mesures i, malgrat l’oposició, segueix els passos d’altres països com els Estats Units, l’Índia o Turquia. Els primers, juntament amb el Canadà, han optat per aranzels del 100%, mentre que els turcs apliquen una tarifa addicional del 40%. L’Índia també ha implementat una taxa important entre el 70% i el 100%, segons el seu valor. El Brasil va elevar al 18% la taxa al juliol i preveu incrementar-la de nou el 2026 fins al 35%.
Els aranzels, però, no se centren només en els vehicles: Washington ha elevat les taxes a les importacions de panells solars xinesos del 25% al 50% i triplicat les de l’acer i l’alumini.
Des d’un punt de vista polític, la guerra comercial entre Europa i la Xina ha posat en evidència la influència decreixent de Berlín a Brussel·les, així com ha significat una considerable victòria per a Ursula von der Leyen, la cap de la Comissió, que ha rebut elogis per la seva estratègia, tancant el capítol de la complaença política amb la Xina i guanyant punts per a un hipotètic segon mandat.
Si estàs pensant en passar-te a un vehicle elèctric i necessites una solució per carregar-lo còmodament a casa, recorda que disposar d’un punt de recàrrega és essencial. Descobreix com instal·lar-lo fàcilment amb els nostres experts en instal·lació de punts de recàrrega per a cotxes elèctrics. Fes clic aquí i comença a gaudir de tots els avantatges de la mobilitat sostenible!