Després de gairebé tres anys d’inactivitat, la històrica companyia Ebro ha reactivat l’antiga planta de Nissan a Barcelona, ara rebatejada com a Ebro Factory. Des del novembre, la fàbrica ha reprès la producció amb els nous models Ebro S700 i S800, marcant el retorn d’una marca icònica a la indústria automobilística espanyola.
La companyia preveu que, una vegada es llencin al mercat els models S400, S700 i S800, tots dins del segment SUV (Sport Utility Vehicle), les vendes superaran les 30.000 unitats. A més, s’espera que a l’octubre del 2025 es faci un salt significatiu en la càrrega de treball amb l’inici de la fabricació de l’Omoda, un model elèctric que s’acoblarà sota el sistema CKD (Complet Knock Down), que inclou processos de soldadura, pintura, muntatge interior i mecànica a la planta de la Zona Franca. Fins aleshores, els SUV d’Ebro continuaran produint-se amb el sistema DKD (Disassembled Knock Down), on Barcelona s’encarregarà únicament de la part mecànica.
El llegat d’Ebro: de Ford a Motor Ibérica
La història d’Ebro a Espanya es remunta al 1907, quan Ford va establir el seu primer taller i botiga a Barcelona, venent només cinc vehicles el primer any. El 1908, les vendes van créixer fins a 190 unitats, i després de la Primera Guerra Mundial, la companyia va traslladar la seva base a Cadis per cobrir el sud d’Europa i el nord d’Àfrica.
Tot i això, l’escassetat de mà d’obra especialitzada va portar Ford a traslladar novament la seva producció a Barcelona el 1923, on va inaugurar una nova fàbrica a l’Avinguda Icària. En aquest centre es van acoblar models com l’icònic Ford T i camionetes derivades de la plataforma. Amb el temps, aquesta planta va evolucionar fins a convertir-se en Motor Ibèrica, l’empresa que donaria origen a Ebro.
Als anys 50, va començar el procés de nacionalització de la filial de Ford a Espanya, donant lloc a Motor Ibèrica, S.A. i registrant la marca Ebro, especialitzada en la producció de tractors, camions i peces de recanvi.
El 2 de juny del 1955, sortia de la línia de muntatge el primer tractor Ebro, seguit, mesos després, del primer camió. Els primers models eren còpies dels Ford Thames, fabricats al Regne Unit. La marca anglesa va prendre el seu nom del riu Thamesis, i per la versió espanyola se li va donar un equivalent d’un riu autòcton: Ebro.
Tot i que inicialment depenia de components de Ford, a finals de la dècada l’empresa va aconseguir nacionalitzar-ne la producció, reduint la importació de peces i desenvolupant tecnologia pròpia.
Expansió i consolidació a la indústria
La dècada de 1960 va marcar un punt d’inflexió per a Ebro. El govern va autoritzar la fabricació de camions de fins a 4,5 tones, i el llançament del B-35 va permetre que, en només dos anys, s’assolís la producció de 10.000 unitats.
L’expansió de la fàbrica va portar nous models, com els primers camions de bombers, equipats amb motors de 3,6 litres i 70 CV. Ebre també va llançar les sèries C, D, I, F, P, L i M, amb capacitats de càrrega de fins a 27 tones.
En paral·lel, la producció de tractors també va créixer. El 1961, es va llançar el Súper Ebro, seguit el 1964 per l’Ebro 48 i l’Ebre Súper 55. Aquest mateix any, Ford va trencar la seva relació amb Motor Ibèrica, cosa que va portar la companyia a associar-se amb Massey-Ferguson, el major fabricant de tractors del món. El 1967, Motor Ibèrica va inaugurar la seva nova fàbrica a la Zona Franca de Barcelona, amb una extensió de 620.000 m².
De Nissan a la desaparició… i el renaixement d’Ebro
La crisi del petroli dels anys 70 i la fi de la col·laboració amb Massey-Ferguson van portar a Ebro a buscar nous socis. El 1979, l’empresa va signar un acord amb Nissan, cosa que va donar lloc a la producció de models sota la marca Nissan-Ebro. Aquesta associació va continuar fins al 1987, quan el nom Ebro va desaparèixer per complet del mercat.
Ara, després de gairebé quatre dècades, Ebro ressorgeix amb força, apostant per la mobilitat elèctrica i sostenible. La reactivació de la seva històrica planta a Barcelona no només marca el retorn d’una marca llegendària, sinó que també reforça el paper d’Espanya en la indústria automotriu del futur.